Tres anys. Tres anys he tardat en poder formar part d'aquest projecte que em sembla excepcional i màgic. Tot i així, aquest any he entrat pels pèls.
Després d'estar en llista d'espera vaig rebre el missatge de la Laura que em confirmava la participació en el projecte. Em vaig alegrar, sí, però no us enganyaré, també vaig dubtar si acceptar o no. Em van passar pel cap moltes coses: podré amb tot? Estudiar, treballar, entrenar... i a més, un mentorat. Tot seguit vaig pensar que no m'havia "apuntat" per això. No m'havia interessat en el projecte per els crèdits -que també- ni per ser mentora, m'hi havia interessat per conèixer una persona, per ensenyar i per aprendre, per ajudar i per ser ajudada; per divertir-me i desconnectar de totes aquelles coses que en un moment em van fer dubtar de si, finalment, acceptar o no.
I ara, a una mica més d'una setmana per començar, les preguntes que em passen pel cap són unes altres, que, espero, s'aniràn responent al llarg d'aquests mesos.
A punt per començar a refilar,
Clàudia.
