Refilant junts

Sabíeu que els bombers es diuen bombers perquè antigament, per poder apagar el foc, havien de bombejar l'aigua manualment amb una bomba? 

Això és una de les coses que vam aprendre dissabte passat, quan, amb quasi tots els Rossinyols de la Bisbal, vam anar a visitar el parc de bombers de La Pera. 

Quan ens vam trobar davant del Mundial, encara una mica tímids, teniem la intenció d'anar a donar una volta i a berenar però, encara no sé exactament com, de cop i volta ens trobàvem dins el cotxe direcció La Pera. I és que ja ho diuen que els plans improvitzats solen ser els millors!

Va ser una gran experiència, els bombers ens van atendre súper bé i ens van ensenyar tots els racons del parc. Des dels vestidors i les dutxes fins als camions, passant pel gimnàs i la cuina. I com aquell qui no vol la cosa van passar dues hores d'allò més ràpid i és clar, la gana ja s'havia començat a despertar en tots nosaltres, així que, abans de tornar a casa, ens vam parar a berenar una mica. Alguns bevíem quelcom calent mentre altres amb un bon suc de taronja acompanyaven un entrepà. 

I així és com tots i totes, vam anar perdent la vergonya i, primer amb els bombers i després envoltant una taula d'un bar de la Bisbal, vam poder parlar i ens vam poder conèixer un xic més. 

Refilant junts, 

Clàudia. 

"Va, ara fem tonteries!"

Tots escoltant molt atentament

A punt per començar a refilar

Tres anys. Tres anys he tardat en poder formar part d'aquest projecte que em sembla excepcional i màgic. Tot i així, aquest any he entrat pels pèls. 

Després d'estar en llista d'espera vaig rebre el missatge de la Laura que em confirmava la participació en el projecte. Em vaig alegrar, sí, però no us enganyaré, també vaig dubtar si acceptar o no. Em van passar pel cap moltes coses: podré amb tot? Estudiar, treballar, entrenar... i a més, un mentorat. Tot seguit vaig pensar que no m'havia "apuntat" per això. No m'havia interessat en el projecte per els crèdits -que també- ni per ser mentora, m'hi havia interessat per conèixer una persona, per ensenyar i per aprendre, per ajudar i per ser ajudada; per divertir-me i desconnectar de totes aquelles coses que en un moment em van fer dubtar de si, finalment, acceptar o no.

I ara, a una mica més d'una setmana per començar, les preguntes que em passen pel cap són unes altres, que, espero, s'aniràn responent al llarg d'aquests mesos. 

A punt per començar a refilar, 

Clàudia.